El Reglament de protecció de la legalitat urbanística aprovat pel Decret 64/2014, de 13 de maig, partia de la premisa que una bona llei d'urbanisme ha de regular conceptes genèrics i no ser sotmesa a constant reformes com és el cas del que ha succeit amb la ja gaire bé derogada, o substancialment modificada, llei 2/2002; la qual, després de 12 anys ha sofert, com a mínim, 4 importants reformes, abanda de les interaccions que li produeix la normativa estatal del sòl, les normes derivades de l'aplicació de la directiva de serveis, l'eliminació o simplificació de tràmits administratius, i un seguit de normes de caràcter estatal, inclosos recursos de inconstitucionalitat, que l'han vingut a alterar al llarg d'aquest període.
Per aquesta raó, l'aprovació del Reglament de disciplina urbanística que desenvolupa els títols sisè i setè, malgrat clarificar i actualitzar molts conceptes de la norma superior, no acaba de garantir la seguretat jurídica que requereix el procés en matèria de disciplina urbanística, principalment pel fet que la norma que desenvolupa, després d'haver sofert tantes modificacions, està essent objecte d'una nova revisió per part del legislador. Així doncs, tot i aplaudir la concreció (amb alguna excepció) de la norma reglamentària aprovada, ens trobem novament davant un document que necessàriament haurà de ser objecte de revisió quan la norma que desplega sigui altrament modificada.
I em pregunto... no haurem començat altre cop la casa per la teulada?